Número 106 Primavera de 2015

Editorial

Joaquim Molas Batllori (1930 A - 2015 Ω)


Si per alguns fos, hi hauria finals d’època cada setmana. Els Marges té fama d’apocalíptic i, en canvi, sospesa no pas poc les ocasions en què creu oportú fer sonar els clarins. I troba que la desaparició del seu director fundador, Joaquim Molas, que va traspassar el mes de març, no n’és pas una, d’aquestes ocasions –més aviat al contrari. I no ho és, òbviament, no perquè la pèrdua no sigui sentida, sinó perquè el signe que ens hi lliga (i ens obliga) és el de la continuïtat, un ensenyament, aquest, que, sense santificar-lo i mentre ens mostrava el què i el com de la tradició i la contemporaneïtat, Molas va exemplificar saltant conspícuament de la biblioteca al quiosc i del poema èpic al cuplet, i manifestant sempre que podia els lligams i les mútues causalitats entre models i còpies, entre una proposta i la contrària, en una concepció de la història literària i cultural que no per ser totalitzadora deixava de distingir entre l’irradiador de sentit i el tristament banal.

Si vols llegir sencera aquesta editorial clica aquí

SUMARI

 

EDITORIAL

Joquim Molas Batllori (1930 A - 2015 Ω)

 

ESTUDIS

Ramon Bacardit i Miquel M. Gibert, Lo cant de les veritats autoria, context, lectura.
Brauli Montoya, Quan parlava el castellà se’m notava que jo era de otra nación». Interrupció de la transmissió del català i autoodi entre els arrossers valencians d’Isla Mayor (Sevilla, Andalusia).

Montserrat Bacardí, L’ofici de traduir a l’exili: flors al pol Nord.

(RE)LLEGIR
Carles Morell, La vinya cremada d’Eudald Puig: una aproximació.

AL MARGE

Llorenç Soldevila, Publicacions martipolianes..
Joan Martí i Castell, Llengua i poder.

RESSENYES

Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys; Caterina Riba Maria-Mercè Marçal. L'escriptura permeable, per Maria Sevilla.

Maria Antònia Segura Bonnín i Albert Bonnín Fiol (editors), Agustí Calvet «Gaziel» i Miquel Forteza i Pinya. Epistolari (1909-1963), per Enric Blanco Piñol.

Diversos autors, Punts de fuga, per Alfons Gregori.
Francesc Serés, La pell de la frontera, per Pep Sanz Datzira.
Lluís Calvo, L’endemà de tot, per Martí March Massós.

Eduard Márquez, Vint-i-nou contes menys, per Maria Dasca.

Hilari de Cara, Refraccions, per Jordi Florit Robusté.

 

NOTA SOBRE ELS AUTORS

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

 

ABSTRACT

 

Lo cant de les veritats: autoria, context, lectura

RAMON BACARDIT i MIQUEL M. GIBERT IES Montserrat Miró i Vilà IES Montserrat Miró i Vilà

 

ABSTRACT: Lo cant de les veritats is an anonymous novel in verse and prose published in 1857, some years before L’orfeneta de Menargues (1862), always regarded as the first modern novel in Catalan. We think the author might be Narcís Gay i Beyà, a notary and social thinker who had been involved in the phrenological movement in his youth. We also propound an interpretation which weaves literary tradition with the aesthetic values of his time.

 

«Quan parlava el castellà se’m notava que jo era de otra nación»

BRAULI MONTOYA ABAT Universitat d’Alacant
 

ABSTRACT: A study of the implantation and use of Catalan by an immigrant community of Valencians, who established themselves in the town of Isla Mayor (Sevilla) to introduce the growing of rice. Catalan was fully used amongst themselves by the first generation, but did not achieve transmission to the second, where it survives only residually.

 

L’ofici de traduir a l’exili: flors al pol Nord

MONTSERRAT BACARDÍ Universitat Autònoma de Barcelona

 

ABSTRACT: For many intellectuals, knowing a foreign language in the 1939 diaspora became a lifeline. They became interpreters and translators by force. Sometimes they translated in refugee camps or concentration camps, other times they did occasional translation work, but more often than not is they did various kinds of regular translation work, either as freelancers or working in-house for international organisations. All these different types of translators shared one common trait: that they were forced into becoming translators and did so out of necessity. Another common trait is that they were exiled not just geographically but also linguistically.

 

La vinya cremada d’Eudald Puig: una aproximació

CARLES MORELL Universitat Autònoma de Barcelona

 

ABSTRACT: A critical approach to Eudald Puig’s La vinya cremada, with a look at some general features of his œuvre as a whole.

Publicacions martipolianes, arran dels deu anys del traspàs del poeta
LlorenÇ Soldevila i BalartÍ Universitat de Vic - Central de Catalunya

ABSTRACT: A review of publications by and about the poet ten years after his death.

Llengua i poder
Joan Martí i Castell Universitat Rovira i Virgili - Institut d’Estudis Catalans

ABSTRACT: The article raises the difficulty of predicting a language’s future without taking into account its power, which simply reflects that of the group that speaks it. The Catalan language will not be able to survive in the present socio-political situation, all the less so in view of the negative impact of the globalization process on its international projection.