Número 103 Primavera de 2014

Editorial

Una literatura en crisi, un país sense cultura?

 

Tota estructura econòmico-social crea unes necessitats culturals pròpies que, d’una manera espontània, desenrotllen unes formes que tendeixen a satisfer-les amb més o menys contundència. [...] La Revolució industrial, per exemple, amplià notòriament la base de productors i consumidors i, gràcies a les seves invencions tècniques, elaborà unes noves formes de cultura, que anaren des del periodisme i la potenciació de les velles mòmies novel·lístiques i teatrals fins a la radiofonia i el cinema. La Revolució tecnològica o com
l’anomenin els especialistes del ram, iniciada en els primers decennis del segle i consolidada després de la darrera guerra mundial, ha condicionat unes noves estructures que, en ampliar la base de productors i consumidors a quasi tots els sectors de la societat, ha produït unes noves necessitats que cerquen, naturalment, noves formes d’expressió. [...] El problema, gosaria formular-lo en els termes següents: o la nova cultura de masses devorarà la vella de biblioteca i museu, o aquesta, eixamplant amb urgència les pròpies bases de creació i difusió, l’orientarà críticament fins a absorbir-la. Però, aleshores, ja no serà la mateixa cultura d’Horaci ni tan sols la de Dickens sinó una de nova que, partint de la tradició i obrint-se al futur, realitzarà amb autenticitat les necessitats del món d’avui.

Joaquim Molas, Una cultura en crisi (1971)

 

Tenint en compte que som quatre gats, els catalans mantenim un nombre increïble d’escriptors [...]. Si la literatura que el país ha produït en els darrers anys no és cap meravella, el mateix pot dir-se de la que s’escriu arreu del món capitalista. Hi ha, però, una diferència fonamental: els escriptors estrangers saben escriure i els d’aquí, molts dels d’aquí, no. I quan dic escriure vull dir simplement redactar, expressar una idea o explicar una història o comunicar una emoció amb un mínim de correcció, precisió, elegància, gràcia i originalitat.

Joan-Lluís Marfany, Pobres escriptors (1980).

Si vols llegir sencera l'editorial copia el següent url:
www.lavenc.cat/index.php?/cat/media/files/Editorial-Marges-103

SUMARI

 

EDITORIAL

Una literatura en crisi, un país sense cultura?

 

ESTUDIS

Joan-Lluís Marfany, Un poema recuperat: La indústria catalana de Josep Sol i Padrís
Joan Mascar, El concepte de llengua i la història de la llengua catalana.
Pere Capell, Convulsions, negacions, i alguna cosa més que paraules: algunes notes entorn del cinema català
Francesco Ardolino, Per a una història de la literatura catalana a la Postmodernitat.
 

(RE)LLEGIR

Enric Cassany, Si el nostre cor s'hagués incendiat: les dues versions de Les fulles dabril, de Josep Carner.

Maria Dasca, Una Quimera estranya. Una lectura de la novel·la La punyalada (1903), de Marià Vayreda.

CARTES I DOCUMENTS
Eusebi Coromina Pou, Miquel Martí i Pol: una autobiografia (1974). Resposta a Pere Farrés.

 

AL MARGE

Daniel Escribano, Criteris per al règim d'oficialitat lingüística de la República catalana.
Narcís Garolera, El català que ara es parla. La degradació de la llengua als mitjans de comunicació.

RESSENYES

Sergio Doria, Ignacio Agustí, el àrbol y la ceniza, per Francesc Vilanova.

Laia Climent, Maria-Mercè Marçal, veus entre onades; Fina Llorca, En nom de la Mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió, per Maria Sevilla.

Joan Mas, Escrits teatrals, per Ramon Bacardit.

Mercè Picornell, Continuïtats i desviacions, per Jordi Florit Robust.

Josep Palàcios, La imatge; Pere Gimferrer, El castell de la puresa, per Jordi Marrugat.

Joan F. Mira, El tramvia groc, per Josep Sanz Datzira.

Julià de Jòdar, El desertor en el camp de batalla, per Martí March.

Jordi Larios, Rendezvous, per Pere Ballart.

M. Carme Junyent, Visibilitzar o marcar, per Núria León.

 

NOTA SOBRE ELS AUTORS

 

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

 

ABSTRACT

 

Un poema recuperat:La indústria catalana de Josep Sol i Padrís

Joan-LluÍs Marfany Universitat de Liverpool

 

ABSTRACT: The article examines two linguistic ideasm especially in the context of Romance linguistics: one is the idea that languages are born, i.e. that ther is a transition between two successive languages; the other is that there are differences in language quality, some languages bein "better" tjan others..

 

Bimbelots i altres menuderies: aspectes terminològics de la història de la joguina

Pere Capell SimÓ Universitat de les Illes Balears
 

ABSTRACT:Through the study of the Catalan lexicon of the toy industry, the paper reflects on the cultural change which affected the perception of childhood and its material environment in the course of industrialization.

 

Per a una història de la literatura catalana a la Postmodernitat

Francesco Ardolino Universitat de Barcelona

 

ABSTRACT: The concept of postmodernity has been interpreted in various different ways in accordance with its use as a historical period, in theoretical debates or in other specific contexts. This article reviews its use in the interpretation of the latest Catalan literature and puts forward some ideas towards a history of the literature of the twentieth and twenty-first centuries.

 

Si el nostre cor s'hagués incendiat...: les dues versions de Les fulles de l'abril, de Josep Carner

ENRIC CASSANY Universitat Autònoma de Barcelona

 

ABSTRACT: Josep Carner always defended a poets right to revise his or her own poetry. A comparison between the two versions of the poem Les fulles de labril, first published in El cor quiet (1925) and revised in the Cor quiet section of Poesia (1957), affords an example of ideological and moral rectification: the exaltation of life, Baudelaire-like, which once tempted Carner, gives way to a sensible and serene acceptance of the natural order.

Una Quimera estranya. Una lectura de la novel·la La punyalada (1903) de Marià Vayreda

Maria Dasca Universitat Pompeu Fabra

 

ABSTRACT: La punyalada is a synthesis of various aesthetic trends. The aim of this study is to analyse its narrative ambiguity, especially the use of connotative and metaphorical language and the description of a fictional world divided into two levels: the real and the symbolic. To make sense of the text, it enlists the help of both the psychoanalytical and the mythical critical approaches.

Criteris per al règim d'oficialitat lingüística de la República catalana

Daniel Escribano Universitat de Constana

 

ABSTRACT: This text sets down the criteria that the Catalan Republics constituent power should follow in establishing a legal framework for the official language. After a brief explanation of the origins of the concept of an official language, it propounds the proclamation of the official nature of both Catalan and Occitanian (on a territorial basis) in the Constitution itself; an enlarged definition of the idea of official-ness incorporating the concept llengua prpia, thereby removing it from the legal framework; and the recognition, in a set of accessory constitutional norms, of the linguistic rights of speakers of other languages in their dealings with all governmental institutions.

El català que ara es parla

NarcÍs Garolera Universitat Pompeu Fabra

 

ABSTRACT: The article examines the linguistic calques from Spanish and the gratuitous linguistic innovations commonly in use in the media.