Número 116 Tardor de 2018

Editorial

És, la facilitat, la felicitat?


Una invitació a l’esforç és sovint contestada amb una acusació d’obscuritat
Joan Crexells, en la seva ressenya dels Escolis, de Carles Riba apareguda a La Publicitat el 20-VIII-1921 (ara dins OC, vol. I, p. 487).

Ja els antics, per boca en aquest cas de Juvenal, van formular l’harmònica correlació que convindria que hi hagués entre l’una i l’altre: mens sana in corpore sano (Sàtires, X, 356).
En temps posteriors a la revolució industrial i, no cal dir, a la informàtica, però, l’equació establerta pel clàssic sembla haver-se capgirat decididament a favor del cos i en menyscapte de la ment. És aquell a qui cal sotmetre a tot de nous reptes i d’esforços ímprobes. Per comprovar-ho, basta resseguir les sobreabundants informacions dedicades a les no menys nombroses activitats esportives, de tota mena i nivell. I comparar-ho amb les exigües notes i puntuals pràctiques d’abast pròpiament cultural (manifestacions d’interès estrictament antropològic excloses, és clar). De manera que la coneguda dita llatina adés citada fóra avui parafrasejable en: mens pigra in corpore strenuo.


[Més].

...

SUMARI

 

EDITORIAL

És, la facilitat, la felicitat?

 

ESTUDIS

Jaume Coll Mariné, Per una poesia religiosa versemblant: el grup d’ Estudiants de Vic, 1951(i dues cartes inèdites de Riba).
Francesc Foguet i Boreu, L’escena catalana durant la Segona República vista per Domènec Guansé (1931-1936).
Maria Eugènia Perea Virgili, Marià Manent, traductor de John Keats. Anàlisi comparada de les versions de 1919 ( Sonets i odes ) i 1955/1985 ( Poemes de John Keats ).

AL MARGE

Gabriella Gavagnin, L’ètica del traductor: reflexions al marge d’algunes traduccions d’Alda Merini.

CARTES I DOCUMENTS

Enric Gallén, Pompeu Fabra per Agustí Esclasans.

RESSENYES

J. L. Badal, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents i Cants materials, per Enric Balaguer.

Lluís Cabré, Alejandro Coroleu, Montserrat Ferrer, Albert Lloret i Josep Pujol, he Classical Tradition in Medieval Catalan 1300-1500. Translation, imitation, and literacy, per Marta Marfany Simó.
Anton M. Espadaler (ed.), Ramon Vidal de Besalú, Obra completa, per Miriam Cabré.
Marcel Ortín, Josep Carner i la traducció, per Sílvia Coll-Vinent.
Ramon Panyella (ed.), Francesc Pelai Briz, Lo llibre de ma vida, per Llorenç Soldevila.
Xavier Pla (ed.), Proust a Catalunya. Lectors, crítics, traductors i detractors de la Recherche, per Jordi Cerdà Subirachs.

 

NOTA SOBRE ELS AUTORS

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

 

ABSTRACT

 

Per una poesia religiosa versemblant:el grup d’ Estudiants de Vic, 1951,(i dues cartes inèdites de Riba)


For a plausible religious poetry: the group Estudiants de Vic, 1951 (plus two previously unpublished letters from Carles Riba)

JAUME COLL MARINÉ Universitat de Vic

 

ABSTRACT: The article analyses the poetical project underlying the anthological volume Estudiants de Vic, 1951 and the way it broke away from Catalan religious poetry of the time. It describes the book's complicated publication process, places the contributors in their ecclesiastical and social context and examines their links with Joan Triadú and Carles Riba. At the end of the article are transcribed two unpublished letters by Carles Riba to Josep Junyent that concern the last steps in the publishing process of the book.

 

L’escena catalana durant la Segona República vista per Domènec Guansé (1931-1936)


The Catalan stage under the Second Republic, as seen by Domènec Guansé

FRANCESC FOGUET I BOREU Universitat Autònoma de Barcelona
 

ABSTRACT: Domènec Guansé, one of the most influential drama critics of the inter-war years, followed very closely the development of the Catalan stage between 1931 and 1936. To the critical evaluation of each theatrical season he added a proposal for the creation of a National Theatre under the official aegis of the Generalitat de Catalunya aiming at the promotion of an ambitious dramatic literature, as exemplified by Carles Soldevila or Josep Maria de Sagarra at his best, to go alongside a quality commercial theatre. The ultimate goal was the broadening and diversification of the theatre-going public

 

Marià Manent, traductor de John Keats.Anàlisi comparada de les versions de 1919 (Sonets i odes) i 1955/1985 (Poemes de John Keats).


Marià Manent, translator of John Keats. A comparative analysis of 1919 (Sonets i odes) and 1955/1985 (Poemes de John Keats) versions.

MARIA EUGÈNIA PEREA VIRGILI Universitat Pompeu Fabra

 

ABSTRACT: Marià Manent translated a number of poems by John Keats first in 1919, then again in 1955/1985. The present article looks at some meaningful differences that can be observed between the versions, having always in mind that they belong to two different historical moments, as regards the history of the Catalan language and as regards the translator’s purposes and experience. Changes in the literary language and in versification and translation decisions are analysed taking always into account the historical framework and providing information about the context in which the books were produced and their reception, and also about the evolution of Manent’s literary preferences.


«L’eternitat» de Jesús Moncada. Un conte inèdit